Inicio / Professional / Entrevista / “La pilota és la meua vida”

“La pilota és la meua vida”

Rodrigo juga de carxot durant una partida del passat Circuit Bancaixa a Bellreguard. Foto: Frediesport.

Rodrigo juga de carxot durant una partida del passat Circuit Bancaixa a Bellreguard. Foto: Frediesport.

Rodrigo Sebastià Alonso, ara Pere Roc II. L’escaleter més jove de la plantilla de Val Net amb 21 anys. Està vivint una magnífica etapa dins del món de la pilota. Actualment disputa el Circuit Professional junt a Dani i Monrabal, representant al seu poble, Benidorm. Ells tres formen l’equip invicte de la present edició del campionat. L’esquerrà analitza per a Pilotavalenciana.com el seu moment actual.

Set victòries consecutives al Circuit Professional, immersió total al primer nivell de la pilota valenciana, agenda repleta de partides… Com estàs vivint-ho?
Des de que ú entra en l’empresa vol donar el millor de si. Si és a un torneig com és el Circuit Professional on tots volem guanyar i lluitem per donar el màxim, sempre és més satisfactori per a un mateix. Al Circuit estem vivint una etapa molt bona i volem que dure, que no se’ns escape, continuar partida a partida com estem fent. Estem treballant molt bé sobre el Circuit, les rondes, les partides… Anem treballant-ho entre els tres i poquet a poquet, i amb molta il·lusió. Estem com si fórem xiquets. Dani sempre ens ho diu, que té 40 anys, però que està disfrutant molt amb Roberto i amb mi. Sempre intentem donar el millor.

Com esteu treballant per a obtindre els resultats que esteu aconseguint?
Cadascú sap el que juga, els seus defectes i les seues virtuts. Dani no és un mitger que siga molt pegador, però no falla cap pilota. Monrabal tampoc té molta pegda però es treballa molt el quinze i fa molt bé la corda. Jo tinc més pegà però igual faig més errades que altre escaleter al rebot o per davant. Dani i Monrabal donen la regularitat a l’equip. Sempre intentem tapar-nos entre nosaltres les errades. Jugar amb Dani sempre és un plaer per a mi, i amb Roberto també. Si jugues a gust, també t’acoples més fàcil als jugadors. A més, eixim molt concentrats. Si estàs concentrat sempre pots baixar eixe percentatge d’errades no forçades.

Eres l’escaleter més jove i afrontes ja una etapa amb moltes victòries. Has notat més pressió o eixa obligació de guanyar sempre?
No, jo no tinc cap pressió perquè encara no tinc eixe nom, eixa responsabilitat, com poden tindre els números un o els jugadors que ja tenen un cartell de molts anys. Jo cada partida que guanye és perquè m’ho he treballat i si perd és perquè no he jugat el que tocava. No tinc l’obligació de guanyar. Jo en totes les partides, del Circuit, del dia a dia, vaig a guanyar i això és el que intente transmetre a la gent. I si no guanye que siga perquè no he pogut, no perquè no he volgut. Al Circuit Professional juguem contra equips molt bons i no hi ha cap partida fàcil.

Deixant un poc a banda el Circuit Professional, quin és el teu referent en la pilota?
 Sóc molt jove i malauradament a Núñez no l’he conegut. Molta gent deia que com a jugador dins del trinquet coneixia la pilota i sabia molt bé com amagar-la i a mi m’agradava molt com jugava. Però des de menut Álvaro, per allò de que havia guanyat molts Individuals i que era el màxim campió, sempre ha sigut un referent on mirar. Ha sigut una gran figura i sempre ho serà. Però una vegada entres dins dels vestuaris, sent tan jove, i jo personalment que em duc molt bé amb tots, de cadascú agafaria una cosa. No podria nomenar només a un. Genovés II té les dos mans i és molt jugador, Miguel, quan la té bona, la fa sense dubtar, els baixos i la galeria de Puchol II, León també té les dos mans, Soro III té la potència… Tots tenen alguna cosa bona. Tant de bo poguera agafar alguna cosa de cadascú i emportar-m’ho per a mi!

Et vas canviar el teu nom esportiu, de Rodrigo a Pere Roc II, en honor al teu iaio. Com t’ha marcat la seua persona?
El meu iaio va faltar quan jo tenia tres anys. Jo era molt menut i no sabia ni que anava a ser pilotari ni el que era una pilota. Però m’agrada molt que sempre que algú que el coneixia o coincidia amb ell al trinquet em conte com era, el que feia, si es jugava els diners o no… Mon pare també m’ha contat moltes coses d’ell i també és bonic que la gent el recorde. Ell no va ser professional, però li agradava molt la pilota i mai faltava a les partides a Benidorm. A més, jugava a llargues al seu poble, a Sella. De xicotet, a mi m’agradaven molt els esports i mon pare em va proposar jugar a pilota perquè el meu iaio jugava i li vaig dir que sí. Amb la meua iaia sí que he viscut molts més anys i sí em va veure jugar a pilota quan jugava contra els de Sella. Sempre em deia que em deixara guanyar contra els del seu poble, però no li feia molt de cas –assegura rient. I de menut li vaig dir que si algun dia aplegava a ser professional jugaria amb el nom del meu iaio. A Sella sempre em preguntaven de qui era i jo contestava ‘de Juanito Pere Roc’. Era una promesa de ben menut i vaig pensar que era l’hora de canviar-me el nom i que s’ho mereixien ell i ella.

Al teu dia a dia, quin lloc ocupa la pilota en un ordre de prioritats?
Jo estic estudiant la carrera de Fisioteràpia però, per a mi, la pilota és la meua vida. Entrene tots els dies de la setmana que em toca, em prepare per als campionats i per a viure del que més m’agrada. Entrenar per al que t’agrada sempre plena. La pilota en la meua vida és el primer.

I per a 2015 t’has plantejat una llista d’objectius esportius o eres més d’anar sumant dia a dia?
Nosaltres juguem totes les setmanes, hem de fer gaudir a la gent i hem d’estar preparats. Si vas fent-ho bé, vas guanyant, després apleguen els campionats, Circuit Professional, Copa Diputació, Individual… Tot això ve pel treball que fas dia a dia. Si tu al dia a dia no li dediques hores i treball, després és molt difícil que aplegue allò més gran.

Es viuen moments de canvis dins de la gestió del món de la pilota valenciana. T’has vist molt afectat pels últims moviments?
Des de final d’any s’han fet moltes reunions per a informar dels canvis i del nou comitè. Però jo crec que tots treballen per a que la pilota vaja a més. Sabent, això sí, que sense la televisió que no tenim és molt més difícil, però estem ahí. Els contractes estan, som els mateixos, i cada dia s’està jugant més i el jugador en totes les partides s’entrega. Jo crec que això és el que fa afició i el que el jugador reflecteix a la gent. Estem treballant bé i no hem deixat de treballar per moltes reunions que s’han fet estos últims dos mesos.

Has mencionat el tema de la televisió, és un dels puntals necessaris per a fer gran la pilota?
Sí, tots ho comentem quan als vestuaris parlem sobre el futur de la pilota. Tots pensem que sense un mitjà de comunicació com és la televisió, que aplega a tants llocs, a totes les cases, i que puga fer que la gent conega la pilota i la faça més gran, tenin l’oportunitat de veure les partides sense tindre que anar a un trinquet, és molt difícil. Segur que si la gent veu la pilota més de cinc minuts, s’enamora d’este esport. La televisió, els periòdics, tot el que parle sobre pilota, a major o menor escala, fa força.

Fa uns dies es va comunicar que el trinquet del teu poble, Benidorm, tornava a oferir partides de manera regular. Una magnífica notícia, no creus?

Sí, la veritat és que Jesús, l’home que ha agafat el trinquet, l’ha deixat molt bé. Li agrada molt la pilota i des de feia molt de temps tenia en ment fer partides i al final, amb companyia de Tato, ho han aconseguit i van a fer partides tots els divendres. Jo crec que era una llàstima que el trinquet de Benidorm no estiguera en funcionament, conforme està de bé amb tot el que han millorat les instal·lacions. Jo estic molt content i la gent de La Marina tindrà un altre trinquet on poder anar i on poder disfrutar de la pilota. Haurem de recolzar-lo per a que vinga molta gent de Benidorm i encarregar-nos nosaltres de que vinga també molta gent jove.

Viatgem ara de Benidorm cap a Borriana, on tens la teua pròxima cita del Circuit Professional. Semifinal de ronda contra, ni més ni menys, que Soro III. Com heu plantejat eixa partida?

Nosaltres ja jugàrem una partida contra ell al seu trinquet –Massamagrell. Va ser la primera semifinal de la primera ronda i va anar tot massa bé. Jo sé que la partida en Borriana no va a ser gens fàcil. És una altra partida i el Soro sempre dona molta guerra. I Salva ho para tot, igual li costa un poc més fer el quinze però saps que no la va a fallar i no te la va a entregar fàcil. Tenen molt de poder entre els dos i fan molt bon equip. Nosaltres anirem a lo nostre, a intentar no fallar, a treballar el quinze i intentar portar la partida al nostre terreny, que és el que intentem fer en tots els llocs que juguem.