Inicio / Professional / Entrevista / “La pilota m’ha ensenyat a ser un cavaller”

“La pilota m’ha ensenyat a ser un cavaller”

Cervera realitza una caiguda d'escala durant una partida de la Copa Diputació al trinquet Tio Pena de Massamagrell. Foto: Frediesport.

Cervera realitza una caiguda d’escala durant una partida de la Copa Diputació al trinquet Tio Pena de Massamagrell. Foto: Frediesport.

L’escaleter Vicent Cervera va anunciar la setmana passada la seua retirada de la pràctica professional de la pilota valenciana. El d’Alaquàs, amb 45 anys, en porta 30 practicant l’esport de la seua vida, i 20 dins del món professional. Ha considerat oportú desvincular-se de la pilota com a jugador professional, però este esport continuarà molt present en el seu dia a dia.

Què t’ha fet prendre la decisió de retirar-te ara?
He arribat ja a un punt en que són trenta anys jugant a pilota i he buscat també poder eixir en la cara alta. Encara et trobes en condicions de jugar, però tampoc vols retirar-te donant una mala imatge i prefereixes que et recorden com al jugador que has sigut. Açò és llei de vida. Aplega una edat en que t’ho has de plantejar, tot i que els esportistes no volem que aplegue mai.

Ha sigut una decisió, per tant, prou meditada?
Sí, ja portava temps pegant-li voltes perquè la situació dels trinquets també ha pegat una davallada gran per culpa de la crisi. Han sigut diversos motius els que m’han portat a prendre esta decisió.

Fent una ullada a la teua carrera esportiva com a professional, podries assenyalar diferents etapes que hages viscut amb el pas dels anys?
Sí, va ser una bona època quan anàrem a Argentina, que vam quedar campions del món. I després vaig viure una segona joventut. Quan vaig complir els 40 vaig tindre uns anys molt bons on m’ajudà molt la veterania. Vaig aplegar a la final del Circuit Bancaixa junt a Solaz, que jugàrem contra Álvaro i Tino i ens guanyaren. Eixe any vam fer molt bona campanya, tant Solaz com jo, i guanyàrem totes les partides del Circuit a excepció de la final. Però com tot en la vida, també passes moments roïns, que a vegades abandonaries. Són moments que has d’afrontar i els passen amb un gran esforç mental per tal de continuar.

Durant estos 20 anys has tingut l’oportunitat de conèixer a una llista ben gran de persones relacionades amb el món de la pilota. Quines han sigut les que més t’han marcat?
Em va marcar molt Núñez, que en glòria estiga. Ell va ser un gran amic. Érem amics dins de la canxa, i quan eixíem, érem com germans. També Solaz i Sarasol II. I després la resta de companys amb qui també tinc amistat, però no la mateixa relació. A nivell d’aficionats també he pogut conèixer a molt bona gent, polítics, empresaris… Gent que has tingut ahí i no t’han donat l’esquena mai. I també el públic.

I parlant de companys, amb quins pilotaris has jugat més a gust?
Disfrutava molt jugant a pilota amb Sarasol II i també amb Grau i Pigat III. Este últim era un company excepcional. No s’enfadava mai, sempre animant-nos, fent equip i fent-nos sentir bé els dies que no teníem massa confiança.

I el rival més complicat?
En un principi era Enric Sarasol. Però és que jo he jugat en dos èpoques distintes. De la primera dècada, Sarasol I, Pigat, Genovés, tot i que ell ja estava en la seua última etapa. Després vingué Núñez, Álvaro, Genovés II…

En relació amb estes dos èpoques que has mencionat dins de la teua carrera, com has vist l’evolució del factor força que pot ser ha anat en detriment de la tècnica?
Jo he tocat els dos pals. Abans hi havia més tècnica i pot ser, un poc menys de força. En la meua opinió, abans es veia jugar més a pilota. Dels últims 10 anys cap ací l’esportista està millor preparat i es cuida més en general, i s’ha restat la qualitat però s’ha augmentat la força. Sense menysprear als companys de hui en dia, no hi ha la qualitat que hi havia abans. No es preparen tant el quinze i tot va en una pegà i tirar-la dalt.

Sí que hi ha competicions i partides on les galeries estan prohibides i han de fer el quinze per dins de la canxa. Però el desgast físic augmenta molt i pot ser no es poguera aguantar el ritme de partides setmanals…
Antigament, abans de que jo jugara, el pes de la pilota era molt inferior, feia menys mal i es passava més vegades. En aquella època, igual jugaven quatre o cinc partides a la setmana. Però en estes pilotes de hui en dia no hagueren pogut jugar a eixe ritme per dins del trinquet. Jugar una partida actualment per dins, del Circuit Professional per exemple, és pesat. Ahí és on es veu la qualitat d’un jugador, si sap preparar-se el quinze.

De la plantilla de professionals actual, a quin pilotari destacaries?
Genovés II està molt bé per a jugar, té molt bé les dos mans. Per a mi és el jugador més complet que hi ha hui en dia. També estan Soro III i Puchol II. Però Genovés II té més esquerra que Soro, tot i que el de Massamagrell tinga més potència per baix.

Seguint amb l’actualitat de la pilota, com definiries la situació d’este esport en el moment en que et retires?
La veig un poc enfonsada, un món apagat. No va gent jove, falten institucions que donen suport a la pilota com es fa al País Basc. Allí tenen unes fitxes envejables. Jo he pujat allí a jugar a frontó amb Núñez i Álvaro i això és envejable. La gent ha de veure, a través dels mitjans de comunicació, que un jugador de pilota pot viure de la pràctica d’este esport, fins i tot quan es retire. El dia a dia de la pilota valenciana és trist perquè no hi ha gent, no hi ha ambient. No hi ha el calor que hi havia. Jo he jugat en trinquets plens i des de fa cinc o sis anys cap ací, açò ha anat a menys. La crisis ha afectat molt. S’ha de buscar una solució per a este esport autòcton per a que no es perda. Em sap mal esta situació perquè porte la pilota dins de mi. En lloc d’anar cap endavant, hem anat a menys. Em dona molta llàstima, ens fa falta una injecció.

Deixant de costat esta part més fosca, quin moment especial destacaries de la teua carrera?
Del que més orgullós estic és dels trenta anys que m’emporte com a jugador i també els records de partides, trofeus, anècdotes que t’han passat, gent que has conegut… La pilota m’ha ensenyat a ser un esportista, però també m’ha ensenyat a ser un cavaller. No vaig poder ser campió del Bancaixa, em vaig quedar en subcampió, i és una cosa que se m’ha quedat pendent. Però he jugat molts trofeus i em quede amb molts moments viscuts. Tinc la sensació de que ho vaig a trobar molt a faltar, tot això quedarà en el record. ‘Que me quiten lo bailao’, com diuen en castellà.

I a partir d’ara on podrem veure a Cervera?
No vull deixar la pilota. Continuaré jugant al frontó com aficionat, partides d’estiu si em criden de Val Net, d’Ajuntaments… M’agradaria jugar algun campionat de galotxa com El Corte Inglés. No vull perdre l’afició, vull tindre continuïtat. I a més, continue amb el programa de ‘Pilota a l’escola’ que començarà en febrer i mentre que puga, a ensenyar tot el que sé als joves. Ells són la base i el futur.