Inicio / Professional / Entrevista / “M’he guiat per Pasqual II”

“M’he guiat per Pasqual II”

Marrahí celebra un quinze durant la final de l'Individual disputada a Bellreguard. Foto: Frediesport.

Marrahí celebra un quinze durant la final de l’Individual disputada a Bellreguard. Foto: Frediesport.

En primer lloc, felicitats. Campió de Lliga i campió individual. Com senta això?
Moltes gràcies. La veritat és que sent molta alegria, molta satisfacció… Sense paraules. Barbaritats.

Com recordes la final contra Pepe, molt dura, no?
Molt complicada. Des de primera hora tenia clara la meua idea de jugar. El que no esperava era que hi haguera tanta gent, la quantitat de públic a les grades. Això em va posar un poc nerviós, no vaig estar tan tranquil com pensava. Però poc a poc vaig aconseguir desenvolupar el meu joc. Ell també va començar molt bé, molt concentrat i va jugar d’una manera que m’ho va posar molt difícil. De fet, va perdre un joc de val net. Crec que vaig saber templar i en un moment donat, al rest, millore.

Pegues un bot en un punt de la partida, com de ràbia.
Sí, és que a mi en part m’agrada més jugar al rest que al dau. Al rest és més segur. Tu passes la pilota, i al ser pilotes noves, només de la força que porta ella, ja dones distància, ja marques eixe tros que et fa jugar amb avantatge. És més difícil en alguns aspectes jugar des del dau cap al rest. Tot el contrari del rest, que et dóna molta tranquil·litat.

De fet, ell en el primer joc al dau t’ho posa molt difícil.
Clar, és que la pilota és nova, i eixa primera pilotada sempre fa coses. Després, quan passen els quinzes i es desgasta un poc, és diferent, es pot jugar un poc millor, els dos ho podem fer.

A qui li dediques el teu primer Individual?
A tots els meus seguidors, que van vindre i em van donar el seu suport fins a última hora. Al meu entrenador, que m’ha ajudat molt en l’aspecte físic i també en el psicològic. I a tots, en especial a la gent que ve dia a dia a acompanyar-me al trinquet.

És veritat que has fet sessions de vídeo amb finals antigues del campionat?
Sí. He mirat finals antigues perquè hi ha un jugador, Pasqual II, que a mi és el que més m’ha agradat jugant mà a mà. Una tranquil·litat, un saber estar dins del trinquet, que no ho té ningú. A banda la força que té, el saber jugar, dominar la pilota. I treure, i estar concentrat, i que cada punt siga un món. M’he guiat per ell.

El coneixes? Et va donar algun consell?
Sí, clar que el conec. Però no em va aconsellar. Simplement veient-lo jugar m’ha quedat eixa dinàmica de joc que vaig intentar posar en pràctica.

Com vas veure eixa última jugada polèmica en la final?
A mi també em va passar en una pilotada d’ell, que no sabia si l’havia donat. Però com l’home bo no diu res, a jugar. El que mana és l’home bo. Tu pots dir, pots queixar-te, però has d’estar en la partida. Ho sent molt per Pepe. Tal volta es va pensar que l’havia donat falta, no ho sé. Jo vaig seguir jugant i ja està. Ho lamente si va causar algun malestar, però en una jugada d’abans d’eixa amb dubtes em va passar el mateix i vaig seguir jugant.

T’esperaves un any com el que has quallat, guanyant-ho tot? Et consideres el número u?
No m’ho esperava. Jo em prepare per a jugar a pilota, i intente fer tot el possible a cada partida. Tracte d’ensenyar-me de les partides que perd, i preparar-les físicament i mentalment al màxim. Açò és una batalla de gladiadors, has d’estar molt preparat. Un jugador que tinga eixa il·lusió i eixes ganes, pot arribar a tots els llocs. Però el més complicat ve ara. Arribar ací arriben tots, el que costa és mantindre’s, i és el que ha marcat a Álvaro, a Genovés, a Pasqual II, a Sarasol, o a Waldo, a les grans figures.