Inicio / Professional / Escala i corda professional / Pelayo, final de trajecte

Pelayo, final de trajecte

Álvaro saluda al públic poc abans de l'homenatge que se li va retre a Pelayo en la seua última partida com a professional. Foto: Val Net.

Álvaro saluda al públic poc abans de l’homenatge que se li va retre a Pelayo en la seua última partida com a professional. Foto: Val Net.

El tren d’Álvaro va aplegar a l’última parada de la línia que seguia la seua carrera esportiva. El trinquet Pelayo de la ciutat de València va viure una cita que quedarà marcada per a sempre en la memòria d’Álvaro Navarro i de tots els seus amics, familiars, seguidors i amants de la pilota valenciana. El bou de Faura va posar punt final a la seua carrera esportiva com a pilotari professional este dissabte. Ara canviarà de línia, però tots saben que del tren de la pilota no se’n podrà baixar mai.

El de Faura ja havia comentat a la seua entrevista per a Pilotavalenciana.com la il·lusió amb què esperava la cita del 27 de desembre, dia en que es vestiria de blanc per última vegada. Suposava que molta gent acudiria fins a la Catedral de l’esport autòcton, però de segur que es va sorprendre amb la ‘trinquetà’ viscuda. Es respirava un ambient festiu, emotiu, amb molta gent pendent d’una figura que ha marcat un abans i un després al món de la vaqueta. L’afició va saber com agrair a Álvaro els seus 22 anys al més alt nivell. No eren poques persones, de les habituals al trinquet, les que afirmaven que ja feia anys que no es veia tantíssima gent a Pelayo, “ni a les últimes finals del Bancaixa”, coincidien molts.

La part esportiva de la jornada va estar protagonitzada per un duel que sempre ha fet història, Álvaro contra Genovés II. El de Faura va formar equip amb Raül i Carlos. Tot i jugar front a la dupla formada per Genovés II i Javi, van ser els components del trio els que van vestir de roig, en deferència a Álvaro amb motiu del seu comiat. Segur que amb la mentalitat guanyadora d’Álvaro, el de Faura no va acabar del tot satisfet després de perdre 60 per 30, però este fet va ser el menys important de tan emotiva vesprada.

Els companys d'Álvaro posen després d'haver-li entregat alguns detalls amb motiu de la seua retirada de l'activitat professional. Foto: Val Net.

Els companys d’Álvaro posen després d’haver-li entregat alguns detalls amb motiu de la seua retirada de l’activitat professional. Foto: Val Net.

Van ser molts els que van voler estar al costat del protagonista. Molts companys de batalles els que volgueren fer-li costat en un moment tan especial. De fet, una de les ovacions més grans va ser a l’inici de l’acte d’homenatge. Amb els compassos marcats pel tabal i la dolçaina, Álvaro va passar pel corredor que els seus companys van formar per mostrar-li el seu afecte i recolzament. Al final del corredor estava ni més ni menys que Paco Cabanes Genovés. Per a ell va ser la més gran de les abraçades i un gest que molts van destacar. En aplegar on estava el gran mite, va agafar la seua mà i la va alçar en senyal de respecte cap a una persona que ho ha sigut tot per a la pilota. Tremolaren les parets del trinquet en un dels instants més emotius de la vesprada.

Poc després saludaren a Álvaro nombroses autoritats, totes rebudes amb normalitat a excepció del Delegat del Govern, Serafin Castellano, a qui van xiular mentre saludava al seu amic de Faura. L’acte continuà amb l’entrega de regals i detalls per part de moltes persones i col·lectius que van voler fer-li una xicoteta ofrena en reconeixement a la seua trajectòria: el diari Las Provincias, Manolo Soro en nom de tots els que porten endavant el trinquet de Massamagrell, Arturo Tuzón com a trinqueter de Pelayo, els pilotaris professionals d’escala i corda, Genovés II a títol personal, Val Net, la Federació de Pilota Valenciana, José Luis López, la Diputació de València i l’Ajuntament de la ciutat.

Abans de començar la partida, Álvaro es va dirigir a tots els presents, manifestant que estava “en deute amb tots, a la pilota li fa falta veure gent nova al trinquet, feu falta tots”. A més, donà les gràcies pel suport rebut durant tot el temps que ha jugat a l’elit de la pilota. “Aguantar a Álvaro durant 22 anys és per a fer-vos un monument”, afirmà. No va poder contenir l’emoció al parlar del seu municipi, Faura. Fins al trinquet acudiren moltes persones d’esta localitat del Camp de Morvedre per veure al seu veí. Molts d’ells, com afirmà el propi Álvaro, no havien xafat mai un trinquet i ell va ser el motiu per a iniciar eixe contacte.

S’acaba una etapa en la vida d’Álvaro Navarro Serra i comença una altra ben diferent. De segur que continuarà alçant-se a les sis del matí per a eixir a córrer, una de les seues grans aficions. Segur que seguirà amb els seus horaris estrictes per a dinar i sopar. Canviaran moltes coses al dia a dia d’una persona que ha viscut per a l’esport valencià per excel·lència. El món de la vaqueta es queda sense un gran pilotari, però guanya a un treballador nat que mai deixarà de costat a un dels amors de la seua vida, la pilota valenciana.