Inicio / Professional / Entrevista / “Dins del trinquet he sigut un guanyador nat, no he tingut amics”

“Dins del trinquet he sigut un guanyador nat, no he tingut amics”

Álvaro recull el seu trofeu de subcampió individual després de la seua última final mà a mà, l'any 2013. Foto: Frediesport.

Álvaro recull el seu trofeu de subcampió individual després de la seua última final mà a mà, l’any 2013. Foto: Frediesport.

Poc de temps queda per a que l’home que va revolucionar el món de la pilota valenciana penge els guants i no torne a vestir-se de blanc com a jugador professional d’escala i corda. Álvaro Navarro afronta amb il·lusió els dies que li queden fins a eixa cita especial el dia 27 a Pelayo. El de Faura es prepara a consciència per a retirar-se al màxim nivell i dedicar-se, des d’un altre punt de vista, al món que li ho ha donat tot, el de la pilota valenciana. Diumenge, al frontó Barón de Cheste, s’acomiadarà d’una de les modalitats que ha dominat a base de constància i tenacitat. L’acompanyarà Genovés II per a enfrontar-se a Puchol II i Fageca. Tot un xoc entre dues generacions de pilotaris.

Ja ha passat més d’un més des de que vas anunciar de manera oficial la teua retirada i estem a només huit dies de que aplegue eixa última partida com a professional a Pelayo. Han anat canviant les sensacions al llarg d’estes setmanes?
No, jo ho veig igual ara que al principi. Jo la idea la tenia feta. Està clar que això no vol dir que dins de dos mesos no ho trobe a faltar. Però estic molt a gust. Ara entrene tots els dies però és un entrenament al meu gust. Vaig a córrer, que és el que més m’agrada, quatre dies a la setmana per a preparar-me una carrera. Ara tinc la pilota oblidada en el món professional. Amb els xiquets estic més centrat que mai. Vinc a la Ciutat de la Pilota tres dies a la setmana, estem en tecnificació i en ‘Pilota a l’Escola’. Puc dur molt millor els projectes.

Portaves molts anys al primer nivell i això motiva també a la gent a exigir sempre més. L’anunci de la teua retirada ha suposat més un descans psicològic que físic?
Sí, jo portava durant un any alçant-me, i com tots els pilotaris, molèsties al colze, al muscle, i encara així vas a jugar i no hi ha problema. Ha sigut dir ‘ja no vull jugar més’ i m’ha desaparegut el dolor. El divendres vaig jugar a Vila-real com feia anys que no jugava. Tots em vam felicitar quan vaig acabar perquè vaig jugar a un bon nivell una partida de molta guerra que va ser impressionant. M’he llevat del cap una pressió que tenia abans i que pot ser no sabera dur-la o que havia aplegat a un moment en que eixa pressió podia amb mi. El anar al trinquet i que la gent diguera ‘este ja no està com estava’ desgasta. Jo sé que ja no estava al nivell, però tampoc estava tan mal. Quan jo guanye la partida del divendres a Vila-real, Soro III em va dir ‘és que jo no sé perquè te retires’ i Dani igual, em va dir que ‘molts jugadors dels que estan ara en actiu juguen la meitat que tu’, però jo he cregut que era el moment de fer-ho.

T’ha sorprès la reacció d’alguna persona respecte a l’anunci de la teua retirada?
El que em sorprèn és que hi haja tant de ‘boom’ sobre la meua retirada, jo pensava que era retirar-me i ja està. Sí que ho havíem planificat bé per a que fora un èxit. Sobre tot estic agraït als mitjans de comunicació, no em cansaré de dir-ho, per tota la repercussió que se li està donant. Anar a Vila-real i estar el trinquet de gom a gom, a mi m’ompli moltíssim. I pense que el dia 27 a Pelayo serà un dia per a disfrutar i si puc, guanyar, però sobre tot disfrutar de l’ambient. Crec que la meua època ja ha passat. És una decisió molt meditada.

El dia a dia d’Álvaro ha canviat molt?
Del dia a dia el que més ha canviat ha sigut la planificació de l’entrenament. Abans entrenava per a la pilota i ara entrene tots els dies per a córrer una carrera de 63 quilòmetres que m’he apuntat per al 9 de maig, el ‘Castelló – Penyagolosa’. Ara entrene per a mi i tinc temps per a la família, per als xiquets… M’alce i em gite a la mateixa hora perquè si no ho fera no seria jo. Ara estic més involucrat amb els xiquets del CESPIVA. Abans estava més amb ells Ismael –Fageca- i jo estava més en la part burocràtica. Però ara no, ara Ismael que jugue i jo vinc a fer la feina que ell feia abans.

Parlant de la teua carrera esportiva, si hagueres de quedar-te amb algun moment o algun aspecte que a tu t’haja marcat, quin seria?
A mi m’ha marcat molt el que ha significat l’evolució de la pilota. El que jo he evolucionat com a jugador però també el que ha evolucionat la pilota. Sempre he somiat amb que el jugador tenia que ser professional i tenia que dedicar-se al cent per cent a la pilota. Estem encara a anys llum del que jo voldria però ja hem pegat un pas xicotet cap al cim. Els mitjans de comunicació, els jugadors, polítics… tots estem en eixe camí. I més amb tot el que s’està fent ara. Pot ser hi haurà gent que no estiga d’acord, però crec que el que no estiga d’acord vol poquet a la pilota. Jo puc tindre les meues discrepàncies, i soc el jugador que més discrepàncies ha tingut amb Val Net, això ho saben tots i no m’amague per a dir-ho. Però he tingut moltes perquè jo sempre he premiat lo esportiu, jo volia cobrar com lo que jo era i que esportivament em tractaren com tocava, i Val Net sempre m’ha tractat així. Però sempre hem tingut que lluitar com en qualsevol empresa quan ú va a negociar un contracte. Ara s’ha posat tot dins del perol i anem a veure. Clar que hi hauran errors, com en tot, gent descontenta, també, però crec que és una cosa positiva, anem per un camí a passets de puceta, però ja és un altre pas. Estarà tot més fiscalitzat i hi haurà més transparència, anem a veure. Esportivament m’ha marcat també eixa evolució de, per exemple, jugar en un trinquet blanc a fer-ho en un blau. També, quan jo començava deia que la pilota s’havia de fer de cara al cap de setmana per poder-la enfocar a la gent jove i em tractaven com a un boig, però no anava desencaminat.

Álvaro espera una pilota per a colpejar-la de bot de braç durant una partida. Foto: Frediesport.

Álvaro espera una pilota per a colpejar-la de bot de braç durant una partida. Foto: Frediesport.

I si parlem de cites esportives concretes, tots apunten com a la més destacada eixa final de l’Individual contra el Genovés, però has tingut una altra que també consideres tan especial?
La segona seria la que jo vaig guanyar a Jose –Genovés II- 60 per 55. Per a mi eixa també és molt especial. A la partida amb Paco jo aplegue ahí, un tio amb vint-i-un anys, amb els diners que guanyava a aquella època, vinc de començar l’Individual i aplegar a la final, imagina’t, era Déu! Em va guanyar Genovés que era més Déu encara i pensí ‘a l’any que ve guanyaré’. Però aplega l’any que ve i tampoc. Ahí em vaig donar compte de que no era el que jo em pensava. Tenia que treballar i lluitar. Després, durant tres anys, guanye l’Individual i quan ve Jose, el guanye de miracle. Això per a mi va significar un ‘Álvaro posa’t les piles’. Després vaig guanyar huit individuals seguits. Són les partides que més m’han ajudat en la meua evolució com a jugador.

I per contra, si hagueres de destacar algun moment més complicat que t’haja fet plantejar-te moltes coses, quin seria?
Quan aplegues als trenta-cinc anys més o menys, que tu et veus encara en condicions de jugar, aplegues al trinquet i les partides són les mateixes, la gent t’apreta igual i l’empresari, i tu deixes de guanyar tantes partides com guanyaves. Ahí penses que estàs en la teua decadència, però a base d’entrenar, lluitar i de tindre una mentalitat de ferro com la que jo he tingut, perquè mai m’he donat per vençut en eixe aspecte, pots continuar. Això també m’ha marcat molt, i més als últims anys. Vaig aplegar a una final de l’Individual contra el Soro, em va guanyar, però he estat a la final de l’Individual, i guanye un Bancaixa en trenta-nou anys. I arribes al trinquet i t’escoltaves ‘este està per a retirar’, i et dius ‘ostras, estic mal, però tan mal?’ –comenta rient-, això és el que més et fa madurar.

Pel que comentes… el teu caràcter t’ha marcat molt com a pilotari. Alguna vegada s’ha malinterpretat la teua forma de ser dins la canxa?
Sí, jo he sigut un jugador que no m’he relacionat molt en la gent fora. Vinc d’un altre món, mon pare és un llaurador i al aplegar jo al món de les travesses pensava: ‘este xiquet on s’ha ficat?’. Jo sempre m’he apartat molt quan s’acaba la partida. Soc un esportista al que li encanta l’esport, a mi em dius d’alçar-me a les sis del matí per a fer esport i soc el més feliç. Però gitar-me tard no m’agrada. M’agrada eixir amb els meus amics en la intimitat i això ha marcat un poc el caràcter d’Álvaro. I això ho juntes en que dins he sigut un guanyador nat, no he tingut amics, fins i tot quan estic entrenant ara en Fageca i li guanye li dic: ‘no tens vergonya que et guanye un exprofessional? A mi em sabria súper mal que em guanyara un iaio!’. Això no és bo per a mi perquè jo m’he creat molts enemics, però els pocs amics que tinc que em coneixen diuen que soc diferent. Molta gent, quan m’han conegut m’han dit ‘què diferent eres’, però no sóc diferent, sóc un poc tancat amb l’exterior, però amb el meu entorn soc molt bromista. Però la gent que no em coneix, no es creu això d’Álvaro. Pot ser siga un defecte meu, però m’ha anat bé. Jo crec que si tornara a jugar, per a ser el que vol ser ú, ha de ser així. Ací, per sort o per desgràcia, quan eres bo tots et volen, i quan pegues el baixó, ‘si te he visto no me acuerdo’.

Si fem parada a l’actualitat amb la ‘nova pilota valenciana’, hi ha una persona molt destacada que és Jose Luis López, com valores la seua figura dins de la pilota?
Jose Luis salva la pilota i gràcies a d’ell tots podem cobrar i Val Net ha de donar les gràcies perquè els ha finançat per a pagar-nos. També, la Federació duia idea de dur el Pla Director a terme, al que jo he treballat moltíssim, però els diners són els que són i ni Conselleria ni Diputació podien avançar els diners i ells ha dit ‘ací estan els meus diners’. Mentre ell només fique els diners, això serà meravellós.

Com has vist tu l’evolució del pilotari al llarg dels anys que has estat jugant com a professional?
Esportivament, el jugador actual és molt més atleta. Abans jo jugava cinc partides a la setmana i hui per hui es juguen dos o tres. Les partides tenen molta més intensitat i es fan més pesades, i el jugador es prepara molt.

Canviem de terç. Què han significat per a tu i que t’han aportat, com a pilotari i com a persona, les següents persones?
Retilla: Sense Retilla no haguera sigut res. Jo comencí a jugar en juvenils i un dia ell en Massamagrell em va dir: ‘Tu vols posar-te una camiseta meua?’. A partir d’ahí començàrem a fer una gran amistat i hui en dia sé que soc un membre més de la seua família. De fet, qualsevol problema que he tingut he anat primer a ell que a mon pare o ma mare, però per una raó molt senzilla. Pel fet de no ser mon pare i ser una persona més major, sempre m’ha aconsellat d’una manera distinta. Ell ha viscut tot, des de que vaig començar fins a que he acabat. Mai m’ha afalagat en res i sempre m’ha dit les coses com són.
La teua dona, Carla: Ella m’ha fet obrir-me més a la gent, canviar un poc més i que conegueren a un Álvaro diferent al d’abans.
La teua filla major, Lucia: És la persona que més ha patit la part esportiva. No és que no disfrutara de son pare perquè des de xicoteta jo l’he dut al col·legi, a la piscina, al ballet… A voltes quan estem sopant em recorda: ‘Papà, tu saps que tu eres l’únic pare que posava el tutú a la seua filla?’, i això m’ompli. Moltes voltes dorm amb mi i li agrada estar damunt meua i quan tenia partida important em deia que eixa nit em deixava dormir sol. A partir d’ara a disfrutar molt més del que hem disfrutat.
Fageca: És més que un amic, el considere com un germà. Soc més major que ell i estudiàrem els dos la carrera, tot i que jo m’ho tinguí que deixar, però em va aconsellar molt i ens vam fer molt amics. Després jugant, ell al principi no jugava al meu nivell però jo he anat aconsellant-lo molt i he anat salvant-lo de moltes retirades que volia fer.

Ja està a la vista la cita del dia 27 a Pelayo, i tot i que tens una abans a Xest, la partida a la catedral contra Genovés II és una de les més esperades. Com l’afrontes?
Esportivament vull preparar-la a consciència. Li ho he dit a Fageca, esta setmana he de córrer tots els dies però la que ve pararé i entrenaré com vaig fer per a Vila-real. Després del que vaig fer a Guadassuar no em vaig quedar a gust. Crec que puc jugar a bon nivell i vull preparar-la amb ell, tinc molta il·lusió. I a més, a mi m’ompli moltíssim jugar contra Jose. Espere que el trinquet estiga de gom a gom i poder disfrutar de l’ambient, que és el que es mereix.

A partir del dia 1 de gener, on podrem veure a Álvaro?
Continuaré al CESPIVA, com a director de les escoles de tecnificació, i passaré a formar part de la Federació de Pilota Valenciana. Jo tot el que siga treballar al món de la pilota, endavant. També tinc projectes amb l’Ajuntament de Faura, que encara estan per tancar, però no hi haurà cap problema per a posar-los en marxa.