Inicio / Professional / Entrevista / “Cada partida per a mi és una final”

“Cada partida per a mi és una final”

Pablo II. Foto: Frediesport.

Pablo II. Foto: Frediesport.

Pablo Linares, conegut esportivament com Pablo II, és un jove de 21 anys resident a la localitat castellonenca de Borriol. Es prepara físicament a consciència per a guanyar-se un lloc entre els millors escaleters del món de la pilota professional. És una de les excepcions de la província, perquè Castelló pateix una manca de figures de la vaqueta des de fa anys. Ha passat, durant els últims mesos, de ser una promesa a ser ja quasi una autèntica realitat. Pablo II és un dels atractius del cartell que ofereix este dilluns el trinquet de Borriana, amb motiu d’una nova edició de ‘Cançons al dau’. S’enfronta ni més ni menys que a Fageca, campió del Circuit Professional i subcampió de la Copa Diputació i l’Individual. Una final més per a un diamant al que li queda poc per polir.

Com definiries el teu moment actual al món de la pilota?
Ara estic en el millor moment de forma. He notat moltíssim el fet de tindre un preparador físic i em trobe molt bé. Estic entrenant el campionat Individual sub-23, que ja vaig guanyar l’any passat. Començaré a jugar a meitat de desembre i a veure si puc tornar a guanyar-lo. A més, estic jugant moltes partides ara, normalment dos o tres per setmana, sobre tot als trinquets de Vila-real i Borriana. Allí és on més jugue.

A més, t’estan posant partides ja d’un nivell que es pot considerar prou alt…
Sí, sobre tot ací a Borriana i Vila-real és als trinquets on m’estan posant les partides més dures. Guanye i perd, però estic complint i done la talla.

Concretament a estos dos localitats tens molt bona relació amb els trinqueters, Dani de Benavites i Mezquita…
Sí, la veritat és que amb els dos. Amb Mezquita un poc més perquè el conec més temps. Ell va ser el primer que em va donar partides a Vila-real quan tenia 15 anys. Em coneix de tota la vida i també, la primera escola a la que vaig anar, quan tenia 11 anys, va ser a la de Vila-real, on estava ell de monitor. Ell està confiant molt en mi ara. A voltes em comenta que la gent li diu que m’està posant partides dures. I ell contesta: ‘si li estic posant partides dures i les guanye, què he de fer?’.

T’estan apretant massa amb l’agenda de partides o eres tu el que et marques els teus ritmes?
No, jugue dos o tres partides per setmana. Però normalment no les tinc les tres seguides. De normal puc jugar dilluns, dimecres i divendres, i tinc, per tant, un dia pel mig per a poder descansar. O jugue dos dies seguits, però descanse també dos. Puc seguir el ritme. I la resta de dies entrene al gimnàs, o jugue al trinquet amb l’esquerra, vaig a córrer… cada dia faig una cosa distinta.

Parlàrem en una ocasió de la manca de figures a la província de Castelló. Per sort la teua activitat a dia de hui és incessant. T’agradaria poder aplegar a ser un successor de figures com Antoniet o Mezquita?
Clar, m’agradaria ser igual que ells, però això és molt difícil. Jo estic treballant per a ser un dels millors, però igualar el que ha fet per exemple Mezquita, amb tres ‘bancaixes’, no es pot dir tan prompte. Ara que estic jugant amb els millors he d’entrenar més que tots per a poder aguantar a eixe lloc.

Sents que has d’aportar més que la resta?
Clar, la gent ja sap com juguen tots ells –referint-se a les primeres figures del món professional. Jo que estic ara començant ahí, veig cada partida com una final. He de demostrar en cada partida el que jugue per a poder aguantar eixa posició. Igual que he aconseguit pujar, puc baixar ràpidament. Ningú es queda pel seu nom. Si no jugues, et lleven i ja està.

Com és el teu dia a dia? Estudies a banda d’entrenar i jugar a pilota?
Sí, estic acabant TAFAD (Técnic Superior en Animació i Activitats Físiques i Esportives), i estic estudiant anglès també. Sí que és cert que este any estic un poc més relaxat amb els estudis perquè estic fent pràctiques i per això estic entrenant més. Pels matins estudie i per les vesprades tinc gimnàs, entrenament al trinquet de Massalfassar junt a Víctor II i Javi de Massamagrell, o partida.

Pablo II es disposa a colpejar de carxot durant una partida al trinquet de Guadassuar. Foto: Frediesport.

Pablo II es disposa a colpejar de carxot durant una partida al trinquet de Guadassuar. Foto: Frediesport.

El club de pilota de Borriol és una entitat esportiva molt activa. Quina és la relació que mantens actualment amb el club del teu poble?
Per falta de temps no estic molt vinculat en estos moments. A l’escola de pilota tampoc puc estar perquè estic jugant moltes partides i no em queda temps. Em van proposar que agafara jo l’escola, però no puc entrenar als xiquets perquè no em queda temps material. Si tinc partida ja perd tota la vesprada.

Què et sembla la iniciativa de ‘Cançons al Dau’?
La veritat és que no he pogut estar mai. Però m’ha dit molta gent que anirà, que és una iniciativa que atrau a moltes persones. Així que a veure si hi ha sort i alguns dels que vinguen a veure al ‘Botifarra’ i a Toni de l’Hostal s’enganxen a la pilota i guanyem adeptes.

Parlant de la partida del dilluns, tens ni més ni menys que a un campió del Bancaixa a l’altra banda de la corda i jugaràs formant parella amb Javi, també campió del Bancaixa junt a Fageca. És també una partida de les grans, no creus?
És una de les millors partides que vaig a jugar. Jugar contra Fageca, campió del Bancaixa, subcampió de l’Individual, què més vols? A tot el món li agradaria jugar eixes partides. I damunt tenint davant a Javi, que és un dels millors mitgers ara, i a l’altre costat a Santi. Estar jo ahí és una gran responsabilitat per a mi.

Com afrontes eixa pressió d’estar amb els més grans? Prepares d’alguna manera especial esta partida?
Jo he d’anar com si siguera una partida més, he d’anar a disfrutar-la. Però tot i que no vulgues, et poses nerviós a eixes partides. Al veure’t ahí, segur que has de pensar ‘com pot ser que estiga jo ací jugant amb vosaltres?’. Mai he sigut nerviós i sé que jugue bé i puc jugar amb ells, però està clar que suposa un extra de pressió i, a més, la partida ja és forta. No és com les de juvenils. Ací tot el món juga.

Havies tingut oportunitat de jugar abans contra ells?
Contra Fageca i Santi sí que havia jugat. Amb Javi no tinc tanta relació perquè no hem coincidit mai jugant junts ni enfrontats.  Serà la primera vegada que juguem junts.