Álvaro es retira

Álvaro fa un gest d'aprovació a un company durant una partida al trinquet d'Alzira. Foto: Frediesport.

Álvaro fa un gest d’aprovació a un company durant una partida al trinquet d’Alzira. Foto: Frediesport.

Álvaro Navarro Serra, conegut al trinquet com Álvaro, ha anunciat este dilluns la seua retirada del món professional de l’escala i corda. L’irrepetible jugador de Faura i llegenda de l’Individual ha decidit penjar els guants quan està a punt de complir 41 anys. La seva absència del llistat de participants en la Lliga Professional d’acord amb l’organització havia alçat tota una polseguera d’especulacions que han quedat confirmades menys de 24 hores després de la publicació dels equips. Se’n va un escaleter mític, que va revolucionar la forma d’entendre la professió de jugador de pilota amb la seua obsessió per la preparació física, i que deixa enrere un palmarès impressionant.

Álvaro va debutar com a professional l’any 1992 al trinquet de Borriana. Format als carrers de Les Valls, en la modalitat de galotxa, aquell jove bot de poderosa pegada amb l’esquerra donava el salt al trinquet en una transició que li va costar. Mai va ser un gran reboter, ni un pilotari amb predilecció per l’estètica, però el seu joc a l’aire i de bot de braç, el carxot, la valentia, l’instint guanyador i la fortalesa psicològica el van fer pujar ràpidament en l’escalafó professional. Álvaro es va consolidar entre els grans, paradoxalment, amb una derrota, la que va patir en la final de l’Individual de 1995 contra Paco Cabanes Genovés, quan només tenia 21 anys. Va perdre, però del trinquet de Sagunt va eixir una nova estrela que dominaria amb mà de ferro el món professional en els anys següents.

Després d’aquella final, Álvaro va alçar el seu primer títol mà a mà l’any 1998, i la primera Lliga Professional d’escala i corda un any abans, el 1997, després d’haver perdut la final de 1996. S’intuïa aleshores el seu paper de successor d’Enric Sarasol, qui va recollir el testimoni de mans de Genovés.

Álvaro era un pilotari atípic per a aquell temps. Fou el primer escaleter esquerrà que arribà a número u de l’escala i corda. Amb un dau demolidor, va treballar de forma incansable per millorar les llacunes que deixava la seua condició de pilotari d’una sola mà. D’esta forma, va descobrir que havia de basar els seus poders en la forma física i es va convertir en un atleta del trinquet. També va treballar de forma intensa la seua mà dreta, que amb el pas dels anys es va convertir en més que un recurs defensiu.

Tot i que Álvaro ha guanyat quatre lligues professionals al llarg de la seua carrera esportiva, i que iguala el rècord de títols d’altres dos mites, Sarasol II i Tino, la llegenda d’Álvaro s’ha forjat en el mà a mà. La seua preparació física i fortalesa mental el van convertir en un jugador de mà a mà perfecte. Després del títol de 1998, Álvaro va encetar el 2001 un període d’hegemonia de 9 anys, fins al 2009, en què ningú va poder amb ell. Després, en 2011, va alçar el seu últim Individual. L’última Lliga la va aconseguir contra pronòstic amb Salva i Herrera l’any 2012.