Inicio / Professional / Escala i corda professional / Soro III broda la final per emportar-se l’Individual a casa

Soro III broda la final per emportar-se l’Individual a casa

soro iii campioindividual escala i corda 2014 txtEl canvi d’hora no ha sigut impediment per a que la gent aplegara puntual fins a la Ciutat de la Pilota de Montcada. Allí aguardava un trofeu que només els millors poden aconseguir. Un trofeu, en dos versions, que aniria a parar a mans del primer que aconseguira aplegar a 60. A Fageca li esperava la versió reduïda, la que li correspondria en cas de guanyar la primera final del Campionat Invididual – Trofeu President de la Generalitat a la que ha aconseguit accedir. En el cas de Soro III, una autèntica peça per a privilegiats. El fris grec al que hi ha representades sis figures que semblen estar jugant a pilota, reproducció d’una escultura de l’Antiga Grècia. Una peça que només s’emporten a casa aquells que guanyen tres individuals consecutius o cinc de manera alterna, i que en este cas dormirà esta nit a Massamagrell després de que Soro III haja guanyat 60-30 a Fageca.

No han volgut faltar a la cita alguns companys de professió de Soro i Fageca, com Jesús, Santi II, Raül, Monrabal, entre altres. No eren poques les persones que coincidien amb això de que ‘Soro és Soro’, però creien també que Ismael Vidal, Fageca, podria donar la sorpresa. Després de fer la ‘reballà’, Soro III ha triat començar al dau i Fageca a Pedrito com a feridor. Oltra acompanyaria en la batalla al pilotari de Massamagrell. S’ha continuat amb el ritual de la final presentant als dos contrincants i amb l’himne regional de la Comunitat. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha assistit a veure l’última partida del campionat que porta el seu nom. Ben cert és que la seua presència ha sigut rebuda entre xiulits dels espectadors.

La partida, que ha començat de 15, ha sigut un recital de pilota obra del pilotari que partia com a favorit, Soro III. El campió, segons abans de començar, li ha indicat al seu feridor: “Vale Ximo, anem a la faena”. Dit i fet. Prompte s’ha vist que Fageca no podria deixar passar ni una si no volia que la partida fora un simple tràmit per al seu rival. Fins a tres jocs per davant s’ha posat el número u, qui tornava a dir-li a Oltra “Ximo, mana’m”. Però no ha sigut necessari. Quico ha caminat a una marxa molt superior.

Per la seua banda, a Fageca ha semblat que el marcador en contra li pesava massa. El de València ha jugat les seues cartes, però hui no ha sigut suficient per a arrabassar-li el títol de campió al jugador que tenia a l’altra banda de la corda. “No toques muralla”, li ha assenyalat Pedrito quan estaven al dau i ha aconseguit anotar el primer joc al seu favor (20-30). Així s’han sumat tres jocs més de manera alterna. Però quan Soro III ha aconseguit posar el 40 per 25, la partida s’ha accelerat molt més i semblava que en un obrir i tancar d’ulls, aplegaria el moment de l’entrega de trofeus. Ismael pintava jugades magnífiques, jugades que pot ser contra qualsevol altre haurien sigut quinze directe. Però la perfecció en persona hui ha jugat de roig i a la seua contra.

Soro III i Fageca alcen els trofeus junt al president de la Generalitat, Alberto Fabra, a la llotgeta de dalt de la Ciutat de la Pilota. Foto: Frediesport.

Soro III i Fageca alcen els trofeus junt al president de la Generalitat, Alberto Fabra, a la llotgeta de dalt de la Ciutat de la Pilota. Foto: Frediesport.

Quico ha anat sumant fins a aplegar a 55 per 25. Només un joc el separava del moment mes important de l’any. Però Ismael no volia que acabara tan ràpid l’encontre i ha sumat un joc net al seu favor. Això sí, l’últim que aconseguiria hui. Amb 55 per 30 s’ha pogut veure un dels jocs més llargs de la partida, si no el que més. Dos quinzes directes ha fet Oltra amb la seua ferida, també dos faltes, una que contava i una que no. Val per a un, val per a l’altre. En dos ocasions Soro III ha estat a un quinze de tancar la jornada. I ha sigut a la segona quan ha sentenciat.

Fins l’any que ve, Soro III regnarà com a millor pilotari. Vestirà de roig i podrà presumir de ser un d’eixos pocs privilegiats que tenen a casa el fris grec de bronze que pesa al voltant de 20 quilos. Un pes que es fa lleuger per a qui el posseeix i que és tota una recompensa al treball i sacrifici al que moltes voltes no es dóna la importància que es mereix.