Inicio / Professional / Entrevista / “Per a mi és més important estar en la final que guanyar-la”

“Per a mi és més important estar en la final que guanyar-la”

Soro III beu aigua mentre parla amb els seus 'sparrings', Pedro i Salva. Foto: Mari Carmen Montes.

Soro III beu aigua mentre parla amb els seus ‘sparrings’, Pedro i Salva. Foto: Mari Carmen Montes.

Tranquil·litat. Eixa és la paraula que ve al cap per a definir la conversa amb Soro III, vigent campió i finalista per quinta vegada consecutiva de l’Individual. Diumenge té una de les cites més importants de l’any, si no la que més. La Ciutat de la Pilota de Montcada es vestirà de gal·la per a viure la gran final del mà a mà que enfrontarà al pilotari de Massamagrell i a Fageca. Poques hores després de la presentació oficial de la final, Soro III ja estava preparant-se a l’únic trinquet blau de la Comunitat, el de Montcada, amb dos companys de professió. Pedro i Salva per al de Massamagrell. U contra dos. Bones pilotades, i millors consells.

És la quinta final del campionat individual a la que accedeixes de manera consecutiva. Aporta este fet més tensió a la pròpia de la final?
No, no m’aporta més tensió. Més que tensió, em dona alegria. Per a mi és més important estar a la final que fins i tot poder guanyar-la. Són cinc anys de molt de treball. S’ha de demostrar que un any pot ser casualitat, però cinc no. Estic content i molt orgullós del treball fet.

Podríem establir percentatges de la importància del factor físic i del psicològic?
Van lligats. Quan una persona està bé físicament, el cap li funciona. I quan el cap funciona, el físic també. Si físicament et trobes bé, és més fàcil estar posat a la partida perquè no tens dubtes de si arribaràs bé o no. Per al diumenge és important estar centrat per a evitar problemes.

Després de quatre finals, què creus que és el que més ha canviat en tu per a afrontar la del dia 26?
La tranquil·litat amb què et planteges les coses. Se’m nota fins i tot entrenant. Recorde quan vaig vindre a entrenar per a la primera final. Tot eren protestes del trinquet, de les pilotes, si no estic bé… Ara tinc quatre anys més, més finals jugades. Vens el primer dia i saps que costa un poquet més l’adaptació, fas errades, però no protestes tant. Ho assumeixes com a que és part de la teua feina, has d’anar adaptant-te durant la setmana i ho afrontes amb molta més tranquil·litat.

Soro III fa el dau durant un dels entrenaments de cara a la final de l'Individual. Foto: Mari Carmen Montes.

Soro III fa el dau durant un dels entrenaments de cara a la final de l’Individual. Foto: Mari Carmen Montes.

És cert que a este trinquet es ve en comptades ocasions. Podria ser la canxa un factor negatiu a l’hora de desenvolupar el vostre joc?
No es pot tindre com a excusa. Has de mentalitzar-te de que és un trinquet i has de vindre a jugar. El trinquet és el mateix per als dos. Jo ja he patit en anys anteriors per protestar pel trinquet. Pot ser tinguera raó, però no em duien a cap lloc les meues queixes. Has de jugar i ja està. Adaptar-te a les pilotes blanques, parets blaves, cristall… És millor oblidar-se de protestes i adaptar-se el més ràpid possible.

Com t’organitzes la preparació durant esta setmana de cara a la final?
Durant el mes de setembre vaig estar entrenant amb Fageca i amb Álvaro. No és lògic entrenar ara amb ells perquè cadascú porta la seua marxa. Però tinc bons companys, com és el cas de Salva i de Pedro. Els ho vaig dir i de seguida vingueren a entrenar. Són gent de confiança amb la que puc parlar de la partida. Em donen bons consells. Al llarg de la setmana intentaré també comptar amb altres companys que també m’han dit que, si els necessite, que els cride. Ací som companys i ens necessitem tots.

T’ha sorprès la presència o l’absència d’algun pilotari durant la lligueta de semifinals?
Crec que ningú comptava amb que Fageca es posara a la final. Però jo, que havia entrenat amb ell, sí que sabia que tenia potencial per a poder optar a jugar el diumenge. Crec que Puchol II ha fet un bon individual, guanyant a Álvaro una partida molt complicada. Ha fet unes bones semifinals, però crec que la joventut li ha passat factura. Això sí, ha d’estar content del campionat que ha fet. Destacaria les absències d’Álvaro i Genovés II. Unes semifinals de l’Individual sense ells dos no pareixen semifinals. Han hagut jugadors que han estat a un gran nivell i han aconseguit estar a les semifinals per mèrits. Ha sigut un campionat que ha estat bé i ha tingut molta emoció.

En quant al teu rival Fageca… A Bellreguard vas deixar el marcador 60-35 al teu favor quan jugares contra ell. Podem veure-ho com un preàmbul per al diumenge, o comencem de zero?
El diumenge és una partida nova i el que has fet fins ara ja no compta. T’ho jugues tot a una carta, tens un cinquanta per cent de probabilitats. O guanyes o perds. La partida de Bellreguard ahí està, però ara comencem de zero i s’ha afrontar-ho amb il·lusió, amb moltes ganes, i intentant donar el màxim per a poder guanyar.

A la presentació de la final es va destacar que estàvem a punt de veure una de les finals més competitives i igualades dels últims anys. Ho penses tu també?
Pel que s’ha vist a les semifinals, crec que es presenta una partida molt igualada. Fageca ve en un molt bon moment, amb la moral molt alta. Jo també aplegue amb ganes i molta il·lusió. Donarem els dos el cent per cent i, donant els dos el màxim, segur que està igualat.

Ja tens pensat on col·locaries el trofeu en cas de guanyar la final?
No, no… (comenta rient). Hi ha que aplegar a 60. Queda molta setmana per davant i moltes coses que fer, moltes hores que passar i moltes coses que pensar. S’ha de jugar la partida, s’ha de patir i a veure què passa quan acabe.