Inicio / Professional / Raspall professional / Marrahí i Josep arrasen en la Lliga de raspall

Marrahí i Josep arrasen en la Lliga de raspall

Marrahí i Josep s'abracen després d'aconseguir l'últim quinze de la final de la Lliga de raspall. Foto: FPV.

Marrahí i Josep s’abracen després d’aconseguir l’últim quinze de la final de la Lliga de raspall. Foto: FPV.

Marrahí i Josep es van convertir este divendres en campions de la Lliga de raspall – Trofeu Diputació de València després de véncer 25-10 a Moncho Sanchis i Miravalles. La parella es va aprofitar de la contundent treta del rest i del bon joc de Josep, substitut del lesionat Alberto, per a dominar la final disputada a La Llosa de Ranes de principi a fi. Una millor eixida al trinquet i la regularitat al llarg de tota la trobada foren les claus de la seua victòria.

La final va començar a decidir-se des de la ‘reballà’, els sorteig inicial, que va guanyar Marrahí. Com no podia ser d’altra manera, el de Villanueva de Castellón va triar eixir al dau. Volia aprofitar la descomunal pilotada que posseeix per a posar-se per davant. I ho va aconseguir, això sí, després de patir molt. Els quinzes que sumaven Moncho i els seus quedaven quasi sempre neutralitzats per tretes directes del campió. En el primer joc ja en va aconseguir mitja dotzena.

En el segon joc, Moncho, Sanchis i Miravalles tenien com a missió igualar la final. Però Marrahí i Josep el van sumar, contra pronòstic, amb major facilitat que l’anterior, amb val net. La final quedava aleshores clarament decantada, ja que Marrahí tenia suficient amb mantindre la seua treta per a ser campió. Les travesses, que havien eixit donant de cinc al trio, pegaren la volta totalment i es va començar a donar de 10 i de 15 a la banda de la parella. La partida havia canviat radicalment de color.

El 10-0 carregava encara més de pressió al trio, i omplia de moral a la parella, que passava al dau amb la possibilitat de deixar pràcticament sentenciada la final. L’estat psicològic es va traslladar a la pista i, mentre Marrahí s’atrevia fins i tot amb un colp per baix cama que provocava una gran exclamació del públic, Sanchis i Miravalles eren incapaços de tancar els quinzes més clars. La pilota, a més, els va girar la cara i al trio li van caure algunes pilotes de la galeria que es convertien en quinzes a la contra. A La Llosa queia el 15-0 i ja només un miracle podia salvar a Moncho i els seus.

Aleshores va aparéixer la figura de Moncho, el més regular de la nit, que tirant mà de la garra va empènyer als seus cap al primer joc des del dau (5-15). Els seguidors del trio aplaudien als seus per donar-los ànims.

Tornava Marrahí al dau, i es repetia la història. El trio queia en el terreny de la parella, a la que no li interessava entrar en un intercanvi de colps per la inferioritat numèrica, sinó tractar d’acabar cada quinze a la primera oportunitat. I així ho van fer. Quan el rest de Villanueva de Castellón no feia una treta directa, els rivals no podien fer altra cosa que deixar-li-la plantada a Josep per a que rematara.

El 20-5, malgrat tot, no va desanimar al trio, que passava després al dau per a anotar un joc més (10-20) abans que Marrahí i Josep tancaren la final, de nou, des del dau (25-10).

Després de l’últim quinze, Marrahí i Josep s’abraçaven efusivament per una victòria brillant i sense discussions, aconseguida després d’una actuació magistral dels dos pilotaris. Ja en l’entrega de trofeus, l’organització feia comparèixer també a Alberto, que va jugar la major part del campionat amb Marrahí, però a qui un accident laboral va deixar apartat del campionat des de l’última partida de la fase regular.

El seu substitut, Josep, un rest reconvertit a punter arran d’una lesió al muscle, ha jugat un paper fonamental en la consecució del títol. Però si la Lliga de raspall consolida i fa crèixer a algú, és a Julio Marrahí, un portent físic que té en la treta la seua principal arma i que, amb la pilota en joc, destil·la valentia i entrega en cada colp.

Els finalistes posen amb les autoritats després de l'entrega de trofeus de la Lliga de raspall. Foto: FPV.

Els finalistes posen amb les autoritats després de l’entrega de trofeus de la Lliga de raspall. Foto: FPV.

La clau, el segon joc
Poc després de l’entrega de trofeus, els protagonistes feien balanç i explicaven el desenvolupament i el desenllaç de la final. Els campions coincidien a afirmar que el segon joc, el que trencava el dau de Moncho, havia estat la clau. “Ens costa treure el primer, però el segon el guanyem fàcil i això ja ens posa per davant. Hem sabut mantindre el nostre dau, no perdre ninguna treta”, comentava Josep. “En eixe moment, la partida estava ja molt avançada”, descrivia Marrahí.

El rest remarcava la dificultat de la victòria contra un trio que “no té forats. Són tres, i a més, un d’ells, Sanchis, és esquerrà. Tots els caps del trinquet els tenen coberts”. A més d’això, la parella desvetllava que tenia clara l’estratègia des de l’inici per la pròpia naturalesa de la partida, un duel de parella contra trio: “No ens interessava fer els quinzes llargs, havíem de rematar prompte per a no entrar en l’intercanvi de colps i esgotar-se”, explicava Josep.

En les dedicatòries, Marrahí s’enrecordava d’Alberto, que l’ha acompanyat en bona part del campionat. “És un crack, ell és veterà i ha sabut dur-me, sap estar més que jo, i el títol també és d’ell”. A més, el rest de Villanueva de Castellón tenia un recordatori especial per al seu preparador, Lluís Ortiz, que l’ha ajudat a arribar en bon estat a la seua primera Lliga, en la que ha aconseguit el primer gran títol de la seua carrera.

Juvenils
En la final de juveniles, disputada abans de la de professionals al mateix trinquet de La Llosa de Ranes, Montaner i Héctor superaven 25-5 a Pablo i Pau després d’una dura batalla en la que els quatre finalistes van deixar sensació de que tenen un esperançador futur en el raspall.