Inicio / Amateur / Falles / “Conèixer la pilota és una obligació dels valencians”

“Conèixer la pilota és una obligació dels valencians”

No és estrany veure a Mari Carmen Montes pels trinquets. Esta jove de 23 anys, a punt d’acabar Periodisme a la Universitat de València, es va enamorar de la pilota des de molt menuda, a poc a poc. Primer acudia al trinquet de Llíria amb son pare. Després, la seua falla, Acàcies-Picaio, va començar a disputar el Campionat Faller amb un gran èxit: quatre finals i quatre títols en quatre participacions. De les partides de la falla va pegar el salt a veure professionals, i va quedar encisada pels encants de l’escala i corda. El passat diumenge, la seua falla alçava el quart títol de campió ni més ni menys que a Pelayo. Però no ha sigut un títol més. Enguany, ella és la Fallera Major. Parlem amb el que lamentablement és una raresa: una dona jove aficionada a la pilota que, a més, es declara #Pucholfan incondicional.

Mari Carmen Montes posa al trinquet Pelayo, on es va disputar la final del Campionat Faller el passat diumenge. Foto: M. C. Montes.

Mari Carmen Montes posa al trinquet Pelayo, on es va disputar la final del Campionat Faller el passat diumenge. Foto: M. C. Montes.

Com és una final del Campionat Faller sent la fallera major d’un dels equips implicats?
Fou un dia molt intens, perquè començàrem a les 6,30 al casal per a anar a la macro-despertà del centre, on estaven convocades totes les falles de València. És un dia amb moltes activitats i jo, des de fa 10 anys, vaig a tot: despertà, entrà de música, tot. La final era un gran afegit a un dia molt complet. De la despertà me’n vaig anar directament al trinquet amb els trastos de fallera. Era graciós, perquè em vaig canviar en el vestidor dels pilotaris. Hi havia nervis. Jo confiava en l’equip, però sempre hi ha eixa incertesa. L’ambient és molt diferent al d’una partida de professionals. Els seguidors de l’equip de la falla es comporten un poc com en el futbol. I jo els ho dic, ací no es pot cridar, heu de guardar silenci i aplaudir quan hi haja bones jugades. Però no ho acaben d’entendre.

Com estàs vivint el teu regnat?
Jo sempre dic que sóc fallera de casal, d’estar ahí sempre. No sóc fallera dels quatre dies de març i baixar el mínim. Pense que la festa no és només del 14 al 19 de març, és anar tots els divendres a les activitats, als actes i les juntes. I els dies de Falles, aprofitar-los al màxim. Enguany, com a Fallera Major, està sent molt intens. Fa molt de temps que no tinc un cap de setmana lliure, per exemple, per anar a veure una partida. Però és impossible. Tot i que la meua falla és menuda, estàs sempre molt ocupada i hi ha molts actes als que has d’acudir. De fet, este cap de setmana tenim l’última presentació de falla de l’agrupació Benicalap-Campanar, i estem totes les falleres majors deprimides perquè no volem que s’acabe. Però tot té un final.

Mari Carmen es va vestir de fallera al mateix vestidor de Pelayo. Foto: M. C. M.

Mari Carmen es va vestir de fallera al mateix vestidor de Pelayo. Foto: M. C. M.

Algú entès en pilota com tu, com veu el desenllaç de la semifinal del Circuit Bancaixa entre Víctor i Fageca d’este dissabte a Pelayo?
No he pogut anar a partides, però pense que l’equip de Fageca està molt fort. Ja està León esperant en la final, però Fageca té molt que dir. Javi té tanta força…

Com a periodista, com veus la pilota actualment?
Com a esport, em dóna molta ràbia que la gent no la conega. Cada vegada que ve algú amb mi per primera vegada a una partida, sempre li agrada, li pareix divertida i interessant. No és que la gent no la seguisca, és que no saben allò més bàsic: quin és l’objectiu de cada equip, com funciona el joc… Hi ha molts valencians que no saben ni que existeix. S’hauria de fomentar molt més el coneixement no només als mitjans de comunicació, també a les escoles. Es fa una tasca molt bona amb programes com ‘Pilota a l’escola’, amb professors que intenten aprendre per donar-ho en les classes… però és obligació dels valencians conèixer la nostra història, la nostra cultura, i la pilota és una part important d’ella. A nivell de mitjans de comunicació, necessitem donar a conèixer els referents de la pilota i donar-los als xiquets uns ídols. No cracks, sinó pilotaris com Jose Genovés, son pare, Paco, o Javi Puchol, i tota la resta. Que sàpiguen que existeixen. Són tantes traves les que veig, que és molt complicat i desil•lusionant. Hi ha molts joves que podrien arribar lluny i que estan a punt de ser professionals, però saben que, si troben una feina, s’ho hauran de deixar perquè no els dóna per a viure. És una llàstima que no es puga reconèixer a molts pilotaris com a professionals. Alguns sí que poden viure de la pilota, però no els suficients.

Quina és la teua modalitat preferida?
M’agrada molt l’escala i corda, i el frontó. He vist menys partides, però em pareix ràpid i atractiu. M’agraden més estes modalitats que la galotxa, en la que la pilota sempre va pegant trompades per tots els llocs, i em posa nerviosa. I més si és al carrer de Quart de les Valls; ahí ja és impossible!

L'equip d'Acàcies-Picaio ha guanyat el títol del Campionat Faller per quart any consecutiu. Foto: M. C. M.

L’equip d’Acàcies-Picaio ha guanyat el títol del Campionat Faller per quart any consecutiu. Foto: M. C. M.

Tens algun pilotari favorit?
M’encanta com juga Dani, em pareix espectacular. I després, tal volta no sóc objectiva perquè tinc relació a través d’amics comuns, però m’agrada Puchol II. No només per l’aspecte esportiu, també per la gent que arrossega al trinquet. El fenomen #Pucholfan sempre fa que vaja gent jove en massa, i això és digne de destacar.

La realitat és que tu ets una raresa, una dona aficionada a la pilota que va al trinquet. En eixe sentit, la pilota ha de fer una tasca immensa.
La veritat és que sí. Però tornem al mateix, el desconeixement. A les xiques que entren a un trinquet i veuen una partida, també els agrada la pilota, ho veuen entretingut. És un esport espectacular. Em pregunte què es el que fa falta per atreure a la gent i a les dones per a que descobrisquen la pilota. A mi mateixa m’ha passat, veure una partida anunciada, i tindre ganes d’anar, però no tindre amb qui. Al principi em quedava a casa i no anava, però un bon dia em vaig plantar i vaig anar sola a Pelayo. No tenia per què quedar-me a casa. I és graciós, perquè tots els homes, quan et veuen, t’adverteixen de que la pilota fa mal, que no la perdes de vista… Sempre seré la xica nova del trinquet. I jo agraïda al detall. Poc a poc hem d’anar introduïnt-nos. Hi ha moltes dones que juguen a raspall. Jo animaria a les xiques a que vagen al trinquet, que no els defraudarà. No sé quina serà la fórmula secreta per a aconseguir-ho. Si la sabérem, hi hauria molta feina feta.