Inicio / Professional / Raspall professional / Coeter II: “Vull millorar l’esquerra, i a veure fins on podem arribar”

Coeter II: “Vull millorar l’esquerra, i a veure fins on podem arribar”

Coeter II talla una pilota de volea durant una partida de raspall. Foto: Frediesport.

Coeter II talla una pilota de volea durant una partida de raspall. Foto: Frediesport.

El número u dels punters, Coeter II, va guanyar el diumenge el seu segon Individual Bancaixa de raspall. Als 36 anys, el de Simat de la Valldigna travessa un gran moment esportiu gràcies al seu nou preparador. En l’aspecte personal, serà pare de nou en 2014. Va començar a jugar, com el seu germà, l’exprofesional Coeter I, perquè vivia al costat del trinquet del seu poble

Vostè preferirà un xic, perquè siga pilotari…
La veritat és que a Roger, el major, no li agrada. Vull que jugue a pilota, però ell prefereix el futbol. És porter.

Almenys utilitza les mans, que seria més fàcil la transició…
Doncs sí, però bé, que siguen el que vulguen.

Com va celebrar el títol?
Vam anar a dinar a un restaurant de la platja de Gandia amb amics i la família. Va haver-hi algunes sorpreses, com un pastís amb una foto meua, i ho passàrem molt bé.

Eixos moments són inoblidables, és conscient del que ha aconseguit?
L’alegria ara mateix és immensa. Després de tant temps jugant la final i perdent-la… L’altra vegada que el vaig guanyar no ho vaig assaborir tant com ara. Al cap de tres finals, és diferent. I l’any passat em vaig quedar molt decebut, quasi sense ganes de jugar de nou el mà a mà. Entre uns i altres em van fer canviar d’opinió, i ha sigut para bé.

No dóna mandra tornar a la marxa? Com porta la descompressió?
La veritat és que costa fer-se a la idea. Després de tanta pressió i nervis, els primers dies costa. Pensar que he de jugar una partida normal… es fa pesat. Però sé que el dia a dia és la il·lusió que tinc, i cal respondre a la gent que ve cada dia al trinquet, que és la que dóna suport a la pilota de debò. Igual van a Oliva, que a Bellreguard, que a totes bandes, i cal donar un nivell alt.

Com va passar els dies anteriors a la final?
Fins a l’última nit, vaig dormir bé. Durant el dia intentava estar acompanyat, perquè si et quedes sol, de seguida et ve la partida al cap. La veritat és que jugues la final en el teu cap tres milions de vegades. El dissabte em vaig dormir tard, pot ser que a les tres.

Una de les fotos més boniques és la que es va fer amb el seu germà Miguel. Li ajuda al trinquet?
Ell pateix moltíssim també. El veig patir, entrar, eixir, es mou… quan ens ajuntem, molt bé, tenim molt bona relació. Sempre estem parlant de pilota. Però en el moment de la partida es posa més nerviós que jo.

Es pot viure bé del raspall?
Si estàs a un nivell com el meu pots viure del raspall mentre jugues. Quan pares o et lesiones, saps que has de tenir alguna cosa més per a viure, perquè no deixa per a tant.

Per a subsistir, no?
Clar, clar. No et dóna per a fer-te ric. Dóna per a viure de l’esport, que no és fàcil.

Passats uns dies, com valora la seua actuació en la final?
Molt bona. Vaig agafar un preparador, Luismi Sabater, fa tres mesos, i la veritat és que físicament em trobe en el meu millor moment. En l’últim joc estic quasi millor que en el primer. Abans no era així. Potser eixia més fort, però em donava el baixó físic. En el joc que que em fa Moncho, no és que em trobe malament, és que tinc dues pilotes pel mig del trinquet i l’erre. Però no em vaig notar esgotat ni molt menys.

La final de l’any passat li va arribar a crear molts dubtes?
Sí. Vaig tenir una petita lesió abans de l’Individual. Vaig intentar recuperar-me, i vaig arribar bé. La lesió no era excusa, però vaig veure el desastre que vaig fer, que no em va eixir, que la pilota no m’anava, i em vaig quedar molt decebut. Vaig pensar en no tornar a jugar l’Individual. Però la meua dona i amb amics em van convèncer.

L’objectiu de tenir preparador era guanyar-li a Waldo?
Guanyar-li jo sé que és difícil si ell està en condicions. Per ser punter, no tinc una treta forta, un rebot segur… Eixes coses que poden fer que li compliques la vida a Waldo. El que passa és que ell m’apreta des de la primera pilota. Però sí que és veritat que enguany, amb el preparador, havia millorat de cara a una final contra Waldo.

Luismi comentava que pràcticament havia fet un 25 per cent de les possibilitats que té.
És veritat, no hem pogut treballar tot el que volíem perquè tenia moltes partides cada setman, pels compromisos. A partir de desembre farem una preparació molt més forta per a l’any que ve. Espere que es note. I treballarem l’esquerra, a veure fins a on podem arribar.

Quins objectius es marca per a esta temporada?
Vull acabar l’any tan bé com siga possible i, de cara a 2014, intentar repetir els èxits d’enguany. Si arribe a l’estiu bé, em fa il·lusió tornar a guanyar la Lliga de raspall. I per descomptat repetir l’Individual.

FONT: Superdeporte.es